Autor: Ester Carrera

Benvenuti a Italia!

Així trepitjàvem territori italià. El clima, el paisatge, els carrers, les cases i la gent indicaven que érem a Itàlia, no hi havia dubte. Els matins ens rebien generosament amb uns 5º de mitja dins la furgo (una bona temperatura si comparàvem amb les primeres nits). Tot i que treure un peu de sota les mantes per encendre la calefacció continuava sent tot un repte de bon matí… La brisa del mar que ens acompanyava per la costa ens acariciava fresca a qualsevol hora del dia. I els rajos de sol anaven caient sobre nostre provocant aquella sensació que...

Llegir més

Andorra més petita que Mònaco?

Diríem que aquesta va ser la pregunta d’un encuriosit policia que va decidir aturar-nos tan sols tres dies després de deixar enrere la frontera andorrana. Enmig d’un Mònaco sumptuós, ordenat i redundant d’elegància on buscàvem un lloc on donar descans a la furgo, la nostra diminuta matrícula anava guinyant l’ullet a les autoritats ocasionant el primer “alto”. “C’est qu’une simple inspection, ne vous inquiétez pas” (és una simple inspecció, no cal que us amoïneu). Més que una inspecció allò va ser un interrogatori de preguntes sobre la nostra vall; si s’hi podia circular lliurement, si es feia un control de mercaderies...

Llegir més

Tartiflette i xarop d’auró

Quan vam decidir emprendre aquesta aventura ens demanàvem si tot plegat seria una bogeria. Una d’aquelles coses que amb un se li acut i que sense transcórrer ni un segon autodestrueix deduint que és una ximpleria. Sí, la nostra decisió es va basar en molts pensaments ximples que han donat vida a aquesta idea tan agosarada. Sempre ens havíem preguntat quantes serien les persones que feien una parada en aquests segons de bogeria i la veritat és que ens vam sorprendre de veure que hi ha milers de persones que somien el mateix que tu i que d’una manera...

Llegir més

Cauen espurnetes

“Corre! Corre! Has agafat allò que t’he deixat a la taula? I les mantes? El banyador? Que fem amb allò? Ens ho enduem?” Entretant sembla que el temps no resistirà molt més i una veueta preocupada cau sobre nostre amb un “està començant a caure espurnetes…”. Podia haver estat un dia abans o aquell mateix matí però la neu no havia de caure en aquell moment. Aquell era el nostre moment, el moment en el que havíem de marxar i el temps semblava disposat a aguantar perquè arranquéssim. Era com si el pensament de totes aquelles persones que en certa manera...

Llegir més

Una porta que es tanca… i una altra que s’obra

“Et deixo el plaer de tancar la porta, una porta que es tanca…” em diu ell amb un fil de veu en el que puc entreveure un nostàlgic adéu a aquell apartament; la nostra petita però entranyable llar. La meva resposta només podia ser “i una altra que s’obra”. L’apartament s’havia anat despullant de mica en mica i amb la seva nuesa ens intentava seduir més d’una vegada. Però aquesta seducció no ha anat més enllà d’un estrany sentiment de malenconia. Ara, ens anem atansant lenta i discretament cap a ella. Una porta robusta i colossal que imposen a tot...

Llegir més

Les ales que volien volar

L’aventura ja havia cobrat vida uns mesos abans de transmetre-ho als més propers. Incontables hores imaginant com d’extraordinari seria aquest viatge. Tot allò que aprendríem i ens enriquiria. Ocupant les nostres ments fent crèixer aquesta idea, buscant informació incontrolablement. Com més llegiem i més trobàvem, més eren d’irrefrenables les ales que volien volar. Les nits en que arribava la calma i la foscor, ens miràvem i sorgien els neguits i les pors. Havia arribat el moment de dir-ho a la família. Fins aquell moment el projecte havia estat com aquell nen que una mare duu al seu ventre les...

Llegir més

Benvinguts!


Som el Marc i la Ester. Una parella d’andorrans que al 2013 van partir a explorar les rutes d’Amèrica del Nord amb furgo.
L’aventura d’un any sobre rodes ens va dur a recórrer la terra salvatge d’Alaska, els densos boscos de Canadà i la sorprenent geologia dels Estats Units.
Des d’aleshores, la nostra ànima segueix viatjant i continuem lluitant per fer els nostres somnis realitat. Fa dos anys que vivim a Montreal i la flama de l’aventura segueix encesa en nosaltres.
Us animem a viatjar amb nosaltres, a transportar-vos amb els nostres relats i sobrevolar aquest món extraordinari.
Gràcies per llegir-nos!

Arxiu de cròniques

Has vist els nostres vídeos?

Loading...