A penes han tocat les cinc i fora només queda la silueta dels arbres nuus sota un cel que es pinta de gris. Els dies són curts i les postes de sol acostumen a tenyir de mil blaus l’horitzó en una escena ja hivernal. Enrere queda una tardor generosa que ens ha regalat de matins assolellats sota el marc daurat de la copa dels arbres. No és més que una vila poblada per milers de cases i casetes construïdes sobre streets, courts i circles, però el convenciment de que hi ha alguna cosa més ens perd en aquesta localitat anomenada Schaumburg.
Des de casa el Mike fins a la biblioteca hi ha vint-i-cinc minuts caminant. Aquí les distàncies són llargues però ens seguim movent amb uns peus que volen descobrir. El trajecte fins a la library discorre entre carrers encreuats de cases cobertes per làmines de fusta. La majoria d’elles tenen unes petites escales que condueixen a la porta principal, una cistella de bàsquet rovellada, un garatge que fa de taller enlloc de garatge, i un jardí enfullat per la tardor. Els esquirols corren a ritme de tic-tac pels carrers i juguen a enfilar-se pels arbres. No hi ha ningú que passegi, tothom es mou sobre rodes. Amb unes quantes fotografies fallides d’esquirols audaços i sota una aura de tardor, arribem a la biblioteca.
La entrada ens fa passar per un passadís que ens deixa al bell mig de la planta baixa. Al centre, un gran mostrador fa de punt d’acollida. Al seu voltant, diverses sales es despleguen com si darrera de cada porta s’hi amagués un món secret. Darrere nostre, sobre un gran marc, hi ha un cartell on hi diu “New Books and Fiction”, al costat, una portada pròpia d’una pel·lícula d’Indiana Jones acull als més menuts, més a la dreta un apartat anomenat “Town Square” recull tot un espai de pel·lícules, música, documentals… i més enllà, rere una gran porta, s’hi amaga una autèntica sala de lectura amb còmodes butaques i una llar de foc. Ens perdem entre llibres i ens enfilem escales a munt per capturar amb una instantània milers d’anys d’història.
Al segon pis, al final d’unes llargues prestatgeries que desprenen olor a cultura, topem amb el nostre quadre. Un marc que recull les restes arqueològiques d’uns avantpassats trobades a Schaumburg i als seus voltants; puntes de llances, ganivets, broques… I és que els primers habitants d’aquestes terres eren els natius americans, membres de les tribus Sauk, Fox, Potawatomi i Kickapoo, que en aquells temps regentaven aquesta zona. La galeria de retrats fotogràfics que hem vist a la planta baixa, reflexa els rostres dels descendents natiu americans que vivien o encara viuen aquí. De fet, Chicago i els seus voltants té avui la tercera major reserva de població indígena dels Estats Units. Malgrat alguns períodes tràgics de la història, els aborígens van jugar un paper molt important durant la Segona Guerra Mundial. Coneguts com a Navajo Code Talkers, transmetien i codificaven missatges secrets gràcies a la seva llengua, única i coneguda només pels de la seva mateixa tribu. Sorprenentment, avui en dia, els natius americans són els que constitueixen el percentatge més alt de voluntaris que s’entreguen al servei militar.
Davant la biblioteca, vora l’estany que l’acompanya, hi ha una romàntica estàtua d’una parella que sembra llavors. L’aire que envola la seva faldilla sembla transcorre en el temps i intentem endevinar quina part d’història hi ha rere les faccions europees de la bella dona. “El meu ves-avi era alemany, va emigrar aquí i els meus avis ja van néixer a aquesta terra.”, ens explica el Mike. El seu passat no pertany a les restes arqueològiques que hem deixat a la biblioteca, ni el seu rostre està marcat per trets indígenes. La història dels seus antecessors es remunta a mitjans del 1800 quan els alemanys van arribar en aquestes terres buscant una vida millor.
En aquells temps, a Alemanya com en molts països d’Europa, posseir una terra en la que cultivar i viure era inviable per a molts joves doncs només el pubill era l’únic hereu. La resta de germans només podien optar a treballar junts en porcions de terres cada vegada més petites i menys fructíferes. Amb la esperança de trobar un futur millor, molts van ser els que es van embarcar en un vaixell amb destí a América, on per aquells temps, podien comprar una terra per 1,50 acres. Així, van anar arribant mica en mica sobre la costa est, en una terra plena de promeses, fins que van acabar per assentar-se en aquesta zona vora el llac Michigan. Les cases i els espais verds que ara caracteritzen el present, van ser en aquell moment terres de cultiu, granges i cases d’estil alemany que proliferaven en un lloc on l’alemany era la primera llengua. Després de la Gran Depressió, els negocis van passar a mans de companyies i d’altres particulars i l’auge alemany va anar desapareixen en el temps. El nom de la vila, originari d’una petita localitat al nord d’Alemanya i d’on provenien la majoria d’emigrants, s’ha mantingut fins avui. Rere cada lletra de Schaumburg, rere els rostres d’aquesta parella que sembra i dalla, sembla ara reflectir-s’hi un petit bocí d’Alemanya.
Schaumburg està ple de racons amagats on els llacs s’oculten rere les cases i on les oques hi xipollegen. Aquí les oques són grises i s’espargeixen amb llibertat per les voravies i els prats encara tenyits de verd. Algunes s’enlairen en bandada buscant el sud clacant en un cel clar. Altres, assegudes, observen la resta allunyar-se cap a l’hemisferi sud. Semblen decidides a quedar-se aquí fins que l’aigua no es faci gel i ja no puguin remullar-s’hi. Aleshores, emprendran també el vol sobrevolant les banderes que onegen a Veterans Gateway Park.
A tan sols dos minuts de la biblioteca, on reposen les restes dels avantpassats natiu americans, on hem deixat una parella d’emigrants cultivant una terra de promeses, sembla que seguim avançant en el transcurs de la història. Un gran arc obert dóna accés a un monument dedicat a tots aquells que van donar la vida per la pàtria. Veterans Gateway Park s’alça en forma de torre, assentada sobre una base de quatre pilars i rodejada per banderes dels diferents serveis militars; les forces de l’aire, marítimes, terrestres… Al seu voltant i en forma circular, es distribueixen peces de marbre gravades. En una d’elles hi diu “Els homes que han entregat les seves vides pel país saben que el patriotisme no és la por a alguna cosa, sinó l’amor per alguna cosa.” Als peus dels pilars, el terra està llambordejat. Cada una de les llambordes estan dedicades a aquells que, des de la Guerra Civil i fins a la Guerra de Vietnam, van perdre les seves vides per “l’amor per alguna cosa”. El reconeixement a tots ells es palpa en forma de banderes i monuments en aquesta localitat.
Schaumburg no és més que una vila, ubicada a l’oest de Chicago, on els ànecs enplumats de gris reposen vora els llacs que s’oculten rere les cases. Però rere aquestes cases, en aquests racons amagats, sobre aquestes terres avui vestides de segle XXI, hi ha una història de generacions que viu rere el nom de Schaumburg.
