La nit cau ràpid. La foscor apaga el cel cada vegada més puntual i les estrelles formen un bonic estampat que observem amb silenci des del llit. Estem estirats de panxa amunt, i el requadre que perfora el sostre, ens regala una altra nit d’estels. Lentament, anem descobrint noves estrelles que en un primer instant no havíem apercebut. Sembla que a cada segon una nova llumeta s’encengui allà dalt. Algunes brillen suaument i d’altres amb més intensitat. Tan debò la finestra fos més gran i poguéssim atrapar amb la mirada el cel amb la seva plenitud. Absents del que ocorre, l’enyorança es va filtrant discretament per la finestra que segueix oberta, fins que ja és massa tard i aconsegueix acariciar-nos el cor. Estem lluny. El cel però aquesta nit està màgicament il·luminat i acluquem els ulls sota la mirada de les llumetes guardianes. Demà serà un altre dia.
El sol ha tornat al seu lloc i la claror del dia fa estona que travessa els vidres de la furgo. Ens incorporem mandrosos i mentre els seus peus ja han tocat a terra, observo els meus que es balancegen pensant en quin moment tocar el sòl. Avui ens espera un indret molt especial. Encara no ho sabem però serà màgic. Esmorzem amb la ràdio de fons i el soroll dels cereals fent-se miques entre les mandíbules. Encara seguim mig endormiscats i la gana ens paralitza el do de la paraula.
Ens hem posat en marxa, les vitamines de l’esmorzar poc a poc van fent efecte i ens endinsem a una reserva. Es tracta de la reserva dels indis Navajo. A la taquilla de fusta, la dona que avui ocupa el lloc ens assegura que arribem al millor moment. Perfecte, era l’hora que havíem planificat. Depositem la nostra confiança amb ella i ens preparem per la incursió dins del canyó.
El guia navajo ens espera impacientment dins del quatre per quatre. No volem oblidar res a la furgo però el sol avança ràpidament. Ens hem d’espavilar si volem veure la màgia del canyó. El que comença sent un camí de terra es va convertint en un terreny de mines de socs que posen a prova el amortidor del jeep. Al darrere ens intercanviem la mirada a cada bot i ens comencem a demanar quan arribarem. Aquell jeep no aguantarà molts viatges més i volem estar segurs d’arribar i tornar. Finalment, el terreny es va suavitzant i alentint. Ja hi som.
En quan posem els peus a terra, la sorra atenua el salt. No hi ha temps però per jugar a caminar descalços o fer corredisses. El guia navajo ens espera ja a l’entrada del canyó. No podem badar. El sol aviat canviarà de posició. La fissura que s’obra sobre la paret de roca sembla estrenyés i la llum es perd al seu interior. Ens encaminem a l’entrada i meravellats per l’espectacle que quedava ocult des de l’exterior, els nostres passos es comencen a perdre entre les estretes parets del canyó de l’Antelope o, amb navajo, “Tse Bighanilia” (lloc on l’aigua flueix a través de les roques).
La fina sorra segueix alentint els nostres passos conscientment. Ja no pensem on posar el peu. Les mans van palpant les ondulades parets i els rajos de sol que comencen a col·lar-se al canyó ens guien el camí. El canyó s’estreny i no podem deixar de contemplar les extraordinàries formes que el vent i l’aigua han esculpit sobre les parets. És una obra d’art de la natura on la llum, el color i la forma s’entrellacen en una espectacular mostra exquisida de bellesa que va canviant al llarg del dia sota el pas del sol. Sota els palmells, la roca és quasi suau i amb la punta dels dits seguim les línies ondulants. Quasi bé, sembla el rastre d’un pinzell que ha tenyit amb els seus filaments la paret de grocs, taronges i liles. Cada pas ens encega més que l’anterior i, comencem a entendre que dins hi ha alguna cosa de màgica. Des del fons del canyó, el so d’una flauta penetra hipnotitzant les orelles. Tanquem els ulls per un instant i podem veure les mans terracota d’un navajo tocant en algun espai celestial del canyó. La vista, la ment i l’ànima se’ns perden sota aquell lloc màgic.
Antelope Canyon – Page – Arizona
Antelope Canyon – Page – Arizona
Antelope Canyon – Page – Arizona
Antelope Canyon – Page – Arizona
Antelope Canyon – Page – Arizona
Antelope Canyon – Page – Arizona
Antelope Canyon – Page – Arizona
Antelope Canyon – Page – Arizona
Antelope Canyon – Page – Arizona
Espectacular!!!! No hi ha paraules, i de ben segur que ni vosaltres mateixos en deurieu tenir per expresar tanta bellesa. Oh! com m'hagues agradat ser allà amb vosaltres! Pot ser en una altra ocasió "qui lo sa". Una abraçada molt forta parelleta.
Hola Conxi! Doncs sí, va resultar un indret totalment commovedor. Estic segura que t’hagués encantat! Ja ho saps, si mai hi vas, anotat l’Antelope Canyon a la ruta! I sinó, no ens faria res portar-t’hi! 😉
Una abraçada gegant!
L’enyorança sota els estels amb el silenci de la nit, s’esvaeix durant el dia contemplant les meravelles de la mare naturalesa.
Per sort, l'enyorança es debilitza cada dia que passa i que ens té més a prop de casa. Ja va quedant menys per esvair aquest sentiment que, sense dubte, condimenta també aquesta experiència. Una abraçada!
Simplement maravellos . Com hi pot haber llocs tant espectacular i preciosos . Al cap i la fí el món es grandiós.
Un petó ben fort parelleta