Mar i platja, pluja i neu

Havíem deixat enrere Nova Scotia i amb ella les cançons irlandeses que durant uns dies ens havien acompanyat per la carretera. La radio deixava pas a la música comercial i la folklòrica es perdia a cada quilòmetre que avançàvem cap a New Brunswick. Estàvem decidits a veure balenes.

La badia de Fundy que ara vorejàvem era un ball d’ones que cada dia introduïen i expulsaven més de cent billons de tones d’aigua. Una quantitat equivalent a la de tots els rius del món. Sí, les nostres ments tampoc van arribar a imaginar quin munt d’aigua significava allò. Però resultava realment captivador imaginar-s’ho i clavar la vista a la mar per entendre-ho. L’aigua es movia sincronitzada amb las marees oceàniques i el va-i-ve natural de l’aigua es corresponia exactament amb el ritme de les marees atlàntiques. Tot un fenomen que, a més de dibuixar amb el seu fort onatge una costa escarpada, alimentava a diferents especies de balenes que seguíem buscant a través dels prismàtics.

La pluja i la neu ens havien seguit des d’aquell matí d’Evangeline Beach i feia un dia ideal per estar-se tancat dins la furgo sentint com queia l’aigua sobre el sostre. En aquestes ocasions, res venia més de gust que tenir una tassa fumejant entre les mans, la manta sobre les cames i deixar volar la vista a través de la finestra. Per enèsima vegada, el capità de l’embarcació clavava l’àncora en el mateix indret que les nostres ments havien creat. Cape Enrage era el lloc ideal per apagar el motor, deixar-nos il·luminar pel far que  regnava sobre la costa i treure els prismàtics per perdre la mirada a un mar sense fi. La sensació de que el món s’acabava on es dibuixava una fina línia d’aigua ens feia vibrar i ens evadia la ment de qualsevol pensament.

La pluja havia caigut sobre nostre tota la nit i el dia es tornava a aixecar tapat. Les balenes tampoc tenien ànims de sortir amb aquell temps i, en certa manera, les enteníem. Des de que havíem arrencat l’aventura per Amèrica no havíem parat ni un instant i el paisatge que ens envoltava seguia atraient-nos com per arrencar a córrer cuita. Així que de la mini-llibreria que dúiem, vam començar a treure guies i mapes per definir més detalladament la ruta però l’únic que vam aconseguir va ser perdre’ns entre fulles i imatges que anhelàvem veure amb els nostres propis ulls. En moments així, sempre reaccionàvem inexplicablement de la mateixa manera. Tancàvem la portada i arrencàvem camí a algun indret que ens atansés mica en mica al nostre destí.

Hillsborough – New Brunswick

Hillsborough – New Brunswick

Hillsborough – New Brunswick

Neu sobre els camps i granges – New Brunswick

Cape Enrage – New Brunswick

Cape Enrage – New Brunswick

Redactant cròniques

Planificant la ruta

Cèrvols de Virginia – Fundy National Park – New Brunswick

Cada quilòmetre que fèiem ens apropava a la frontera amb Estats Units i allò ens feia donar compte de la velocitat amb la quina passaven els dies. La nit abans de creuar la línia que separava Estats Units i Canadà, es presentava més càlida i sentíem que poc a poc descendíem cap al sud. Fos per l’etern hivern que portàvem viscut o no, el cert era que sense voler-ho o no, acabàvem fent nit a la platja. A aquesta època de l’any, encara respirava tranquil·la de turistes i aquella sensació de solitud davant la mar també ens donava pau a nosaltres. El capità havia ficat el dit damunt del mapa i New River Beach seria la nostra darrera nit per terres canadenques durant unes setmanes.

New River Beach – New Brunswick

New River Beach – New Brunswick

New River Beach – New Brunswick

New River Beach – New Brunswick

New River Beach – New Brunswick