De com n’és de bella la Terra

Quan vam planificar aquest viatge, la primera paraula que apareixia a la llista era “botes”. Era difícil oblidar-se-les per aquestes ànimes que sempre trobaven una carícia de pau a les muntanyes. Quants divendres preparant la motxilla i treien les sabates de la caixa per fer-les ballar llargues hores sobre la terra, la roca i els rius. Ja no importava ni el temps ni l’espai. Només es tractava de ficar un peu davant de l’altre i deixar els ulls gaudir. Quins records i quan enyoràvem aquells camins que ens duien al nostre món.

Segurament aquells cims aconseguits, aquelles tardes on el riu acariciava els nostres peus dolorits i aquelles nits estrellades, eren els culpables de tanta enyorança. Com serien les Muntanyes Rocoses? Podríem tornar a lliscar els peus dins les botes i sentir el crac-crac sota les soles? Podríem baixar la mirada i veure els llacs canviar de color sota els rajos de sol? Una part de nosaltres buscava resposta a totes aquelles preguntes, i una altra part, sentia que aquelles preguntes ja tenien resposta. Només es tractava de fer-ho com ho havíem fet altres vegades. Carregar la motxilla i estrènyer bé els nusos. Era el moment de posar un peu davant de l’altre i, simplement, deixar que el paisatge es encegués pas a pas.

El bosc ens va atrapar suaument i caminàvem per sobre les seves arrels amb el cor un xic inflat de curiositat. O potser amb un pessic d’intriga. Semblava que no hi hagués d’haver res més que arbres i ossos gratant-se l’esquena en algun tronc. Sota la sola començàvem a sentir aquell crac-crac tan familiar i a cada pas, sense saber-ho, érem més a prop d’algun llac màgic. I aleshores, com en aquells matins de dissabte, els passos atrapaven el cel i un món diferent s’estenia als nostres peus. Just per nosaltres. Just per seure i contemplar com n’era de bella la terra.
Els colors de la muntanya lliscaven fins als llacs i es difuminaven sobre les seves aigües turqueses que s’apropiaven dels nostres ulls. Era fascinant contemplar-los canviar de color. Ara blau, ara verd, ara… Quin nom podia tenia aquell color? Certament, tenien un polsim de màgia que atreia l’ànima. Sobre aquell ball de colors, els glacials regnaven els cims i semblava que alguna esquerda volgués irrompre aquella massa. Però res semblava alterar-se.

Els peus sentien aquell dolor tan agradable. Tan satisfactori. Un pas més, i més i més. Quants dies podíem dur allà? Cinc? Vuit? Dotze? Ja no ho sabíem. En algun moment havíem perdut la noció del temps i de l’espai. En algun instant aquell paratge ens va capturar i només ens deixava opció de contemplar-lo.

Ink Pots – Banff National Park – Alberta

_{Ink Pots; una sèrie de basses on l’aigua emet bombolles degut als manantials soterranis. L’aigua del desgel  es col·la a través les roques on és escalfada, pressuritzada i empesa cap a la superfície per formar els manantials d’aigua calenta.}

Riu Johnston – Banff National Park – Alberta

Quina simpàtica manera de saludar-se! – Banff National Park – Alberta

Esquirol (Spermophilus Columbianus) – Banff National Park – Alberta

Seguint la recomanació dels parcs, formem grup de quatre per extremar la precaució amb els ossos. It was a great trail!
Peter, Jee, Ester i Marc – Banff National Park – Alberta

Col Sentinel – Banff National Park – Alberta

Col Sentinel – Banff National Park – Alberta

Vistes des del Col Sentinel – Banff National Park – Alberta

Vistes des del Col Sentinel – Banff National Park – Alberta

Col Sentinel – Banff National Park – Alberta

Llac Annette – Banff National Park – Alberta

Llac Louise – Banff National Park – Alberta

_{Llac Louise; el color impactant de l’aigua és degut als depòsits de fang glacial.}

Llac Louise – Banff National Park – Alberta

Llac Moraine – Banff National Park – Alberta

_{Llac Moraine; contràriament del que indica el seu nom, el llac no es va formar per la morena d’un glacial sinó per un enorme esllavissada de roques. El color blau del llac és degut als fins sediments glacials, coneguts com “farina de roca”, que es precipiten al llac durant el desgel estival. Aquestes partícules absorbeixen els colors del espectre visible, excepte el blau que és reflectit.}

Hoodoos – Yoho National Park – British Columbia

Llac Emerald – Yoho National Park – British Columbia

Llac Emerald – Yoho National Park – British Columbia

Riu Cataract – Yoho National Park – British Columbia

Llac O’Hara – Yoho National Park – British Columbia

Llac O’Hara – Yoho National Park – British Columbia

Llac Hungabee – Yoho National Park – British Columbia

Llac Opabin – Yoho National Park – British Columbia

Vall O’Hara – Yoho National Park – British Columbia

Llac Hungabee – Yoho National Park – British Columbia

Marmota – Yoho National Park – British Columbia

Riu Yoho – Yoho National Park – British Columbia

Passeig dels glacials – Banff National Park – Albert

Llac Peyto – Banff National Park – Alberta

Columbia Icefield – Jasper National Park – Alberta

Passeig dels glacials – Jasper National Park – Alberta

Cim Whistlers – Jasper National Park – Alberta

Cim Whistlers – Jasper National Park – Alberta

Llac Patricia – Jasper National Park – Alberta

Mufló – Jasper National Park – Alberta

Mufló – Jasper National Park – Alberta

Ramat de muflons – Jasper National Park – Alberta

Llac Medicine – Jasper National Park – Alberta

Cèrvol mul – Jasper National Park – Alberta