Amb aquests mesos d’aventura havíem descobert tot tipus de canyons. Canyons de roca, canyons de fang, canyons tenyits de diversos colors i canyons petits però que presumien de modèstia. El canyó al qual ara ens apropàvem era gran. Molt gran. Tan gran com sona la paraula gran. El Gran Canyó.
Transcorre al llarg de 450 quilòmetres, té 15 quilòmetres d’amplada i una esquerda de 1.600 metres de profunditat deixa entreveure un dels grans escultors d’aquesta erosió, el riu Colorado. D’aquí l’origen del seu nom; gran.
Però tot i haver llegit aquestes dades, una imatge errònia del canyó estava enclavada a les nostres ments. La postal d’un extens canyó ens ocupava la imaginació de punta a punta. El podíem veure des de principi a fi amb tota la seva majestuositat. Fins i tot, érem capaços de visualitzar el riu Colorado travessant sinuosament el canyó amb totes les seves corbes.
El que no havíem tingut en compte és que aquella imatge era fonamentada d’esquitxos fotogràfics a través de postals panoràmiques, de fotografies aèries, de documentals que havien aconseguit oferir-nos una sola imatge, completa, del Gran Canyó. I ara, amb els peus al mirador, observàvem al nostre voltant. Miràvem de punta a punta. Tan lluny com arribava la vista. Però res. Només érem capaços de veure un bocí d’un gran canyó. Érem com formigues sobre un camp de futbol intentant trobar la fi.
Grand Canyon National Park – Arizona
Grand Canyon National Park – Arizona
Grand Canyon National Park – Arizona
Grand Canyon National Park – Arizona
