L’inici d’una petita troballa

El sol irradia de bona hora i abandonem el Golf de Mèxic per uns dies. La brisa a mar es va diluint a cada milla i el seu perfum és ja d’un tròpic més selvàtic. L’ambient és més humit. O potser, són els quasi trenta graus que cauen al vidre els que ens donen aquesta sensació. Sobre el quitrà tornen a ser dues vies i avancem a pas de tortuga deixant que els vehicles accelerin el motor amb el intent d’endevinar la nostra matrícula abans d’avançar-nos. “Vinga, va! Que avanci d’una vegada!” Volem anar a pas lent entre els aiguamolls que s’estenen a banda i banda de la carretera. Volem observar. Volem trobar els protagonistes d’aquest indret.

Les palmeres semblen empetitides per fines tiges que semblen créixer sense stops sobre els aiguamolls. No podem veure més enllà del mur de matolls i ens imaginem el paratge des del llom d’un ocell. Verds i blaus intensos estenent-se durant hectàrees i hectàrees dibuixant boniques formes curvilínies. Vegetació i agua en una sola dansa formant una selva, un amazones. Allà on posem la vista és inevitable imaginar-se tot tipus de flora i fauna que les nostres pupil·les no endevinarien ni sobre una barca i dos rems.

Hem parat i les quatre llumetes de la furgo tornen a parpellejar a la vora de la carretera. Hi ha alguna cosa entre els matolls i sembla molt gran. El canal d’aigua que ens separa segueix tan quiet com fa unes hores i sobre una estreta branca reposa un estrany ocell que ens mira sobtat. En el fons, estem segurs del que hem vist però volem gaudir uns minuts de la nostra petita troballa.

Com preparats per arrencar a córrer, acabem de fer un últim pas fins atrapar l’aiguamoll que segueix amb absolut repòs. Busquem amb la mirada i allà està. Immòbil. Igual que nosaltres. La seva gruixuda pell sembla enfosquir-se a cada segon sota els rajos de sol i les seves curtes potes segueixen fixes a l’altra banda del canal. No podem evitar la emoció de la troballa i ens armem de fotos d’un rèptil que segueix estàtic a través de la pantalla de la càmera. Encara no ho sabem, però trigarem més d’un dia per recórrer els aiguamolls. Tot just hem topat amb el primer al·ligàtor.