Ester (sense h!)
Escriptora i somiadora eterna d’aventures. És en aquest blog on dono vida a les paraules que m’envaeixen la ment. Escric en absolut silenci tot i que en tardes de pluja la inspiració em pot trobar en una cafeteria vestida de llibres àntics. Des de ben petita que ja llegia a deshores i que viatjava a través de pàgines prestades. M’esbarallo per trobar la perfecció i em puc passar hores oscil·lant entre línies fins publicar el post final. Fa prop d’una dècada que escric per compartir històries amb les quines descobrir el món.
Professional del màrqueting i de les comunicacions, camino pel món ideant noves peripècies que viure amb l’amor de la meva vida, el Marc. Observadora, curiosa i adicta a les pipes, em puc passar hores asseguda en un turó inalant l’olor a pí i meditant sobre els camins recorreguts. M’encanta explorar muntanyes però també m’agrada descendre-les i retrobar la comoditat d’una llar. Quan les coses tornen però al modus vivendi arbitrat per la societat, rabio per tornar a l’aventura sense oblidar les meves arrels.
Amb el temps he après a viatjar lentament, al ritme de qui aprecia i estima la natura. Recullo les deixalles que hi trobo. Adoro la tardor. Viatjo amb música Country, Indie Rock o Folk. M’encanta ballar però és en les muntanyes on realment em trobo a mi mateixa.
Marc
Lector en primícia dels meus relats i impulsor de la creació del blog. És el motor de la meva felicitat i el propulsor d’atrapar cims que s’amaguen als mapes. Enginyosament intel·ligent és enginyer programador i de cul inquiet. Viatjaria amb els ulls tancats allà on li garantissin carenes i una connexió Internet per poder compaginar les seves dues passions.
Amant dels animals, té un cor que no cap a la Terra. Ell és el que dibuixa rutes a la meves aventures imaginàries. El que aporta l’humor, el que transmet seguretat, el que porta la determinació a la motxilla ni que aixó impliqui enganyar-me amb un “ja falta poc”. Té memòria d’Einstein. Podria navegar de nou les rutes d’un ahir sense consultar coordenades.
Conforme passen els anys aprèn a comptar pausadament fins a 10. Té el riure més fàcil del món i no té por de res. Es pot passar hores sota l’aigua bullent de la dutxa i no veure les hores passar. Cinc minuts seus són una hora d’aquest món. Li frustra la velocitat amb la que transcòrre la vida però la xocolata i els dolços són el remei universal al seu estrés. Si pogués escollir un poder seria aturar el temps per poder realitzar la seva llista infinita somnis i reptes.
Qui entri al blog, veurà que lluny d’aturar-se, l’aventura continua.
La nostra història
Enamorats des de nens, vam créixer junts entre passos de dansa a la localitat sud del nostre petit país; Sant Julià de Lòria. Hem passat incomptables hores – que mai eren suficients – jugant i corretejant pels carrers del nostre poble. Quan crèiem que ningú ens podia veure, ens agafàvem de la mà i ens perdíem muntanya amunt per gaudir junts d’un món que semblava desplegar-se sota els nostres peus.
Andorra és el nostre país i tot i que sigui tan xic, sempre acaba per engrandir-se als nostres llavis. Som amants de la seva natura des de que tenim ús de raó i no ens cansem d’enfilar-nos a les seves muntanyes i meravellar-nos dels seus paisatges enclavats al mig dels Pirineus.
Probablement va ser la nostra curiositat per descobrir que hi havia més enllà d’aquesta vall o, potser va ser el vent que sempre bufava en aquells carrers que, ens va empènyer a perseguir un somni que feia temps coïa dins nostre. El cas és que després de conviure un mes amb una família irlandesa al sud de l’illa atlàntica, vam saber que havíem tenir una revelació: volíem seguir Coneixent Mons.
Sis mesos més tard, deixàvem les nostres feines i la nostra aferrada rutina i estabilitat per fer un somni realitat: explorar les rutes salvatges de Canadà i Estats Units amb una furgo. El que no ens imaginàvem aleshores és que, després d’un any sobre rodes explorant la tundra d’Alaska, el Far West americà i els boscos boreals canadencs, acabaríem tornant a aquestes terres per fer-hi niu. Canadà va deixar en nosaltres la seva emprenta salvatge.
Porten mitja vida junts, «i no se’ns acaben els somnis», asseguren.
La flama de l’aventura va seguir calant així en nosaltres i, al 2019, arrancàvem un nou periple que havia estat anidant silenciosament dins nostre: partíem a recórrer la cadena dels Andes amb motxilla. Era evident que les muntanyes ens havien estat cridant des de feia molt de temps i, després de sis mesos i mils de quilòmetres transitant valls inhòspites i convivint amb comunitats andines, vam seguir alimentant el nostre desig de tramuntar carenes i vam enllàçar una travessia amb l’altra. Aquell estiu creuaríem a peu els Pirineus, d’oest a est, fins a arribar a casa.
Amb aquesta dosis de muntanyisme, vam reprendre el vol cap a terres indígenes del nord i és des d’aquí, des de Canadà, que seguim descobrint món i compartint el nostre amor per la natura.
Us animem a deixar-vos transportar amb els nostres relats i a sobrevolar amb nosaltres aquest món extraordinari.