Un clima més meridional ens va rebent poc a poc i les palmeres formen una desfilada tropical a banda i banda de la carretera. Podem sentir una brisa a mar no molt lluny de nosaltres que ens fa aclucar els ulls i, aleshores, imaginar el sol pondre’s rere la línia infinita del Golf. Els pelicans baten les seves immenses ales a ras de l’aigua, sense fregar ni un instant el mar. Les ones es mouen en la nostra ment al ritme d’una vella hamaca i percebem cases de colors vora el mar que desprenen olor a fusta envellida. Florida ens ha donat la benvinguda unes milles enrere i seguim vorejant la costa amb sabor a mar.
Sabem que la fi està cada dia més a prop i volem respirar cada segon amb tots els nostres pulmons. Cada carrer perdut entre els palmerars ens tempta perdre’ns en alguna platja oculta i ja no vacil·lem. Ja no importa si la sorra es queda atrapada a la nostra pell i deixa en nosaltres un regust salat durant un parell de dies. Ben mirat, ningú ho sap, no existeixen explicacions a forma d’excusa i, degustem la llibertat més atents que uns mesos enrere.
Seguim avançant per una costa més càlida que la que banya l’oceà Atlàntic i Sant Petersburg es va dibuixant a l’horitzó. No coneixem la ciutat i, de fet, ignorem enamorats de llibertat la guia que reposa als nostres peus. A l’altra banda del telèfon, un accent cubà ens acomiada amb un “hasta luego” i arranquem ara amb una nova direcció sota el braç.
“Sant Pete” és una ciutat més encantadora del que ens imaginàvem i entre les cases podem endevinar el Golf de Mèxic. Enmig de les fulles de les palmeres, els cocos es maduren encara per unes llargues setmanes i la fruita tropical vesteix de colors les paradetes imprevistes a peu de carretera. El Sergio i la Nelly viuen aquí des de fa un temps i ens deixem abraçar dòcilment per la seva hospitalitat i per la dels seus pares. Instants més tard, ens trobem entaulats davant d’una exquisida degustació caribenya i ens deixem emportar per bells relats d’una Cuba tan propera geogràficament i tan llunyana en els seus records.
Els passejos entre palmeres cargolades de llums de Nadal i música austral a peu de carrer, transcorren amb la seva companyia al cor de “Sant Pete”, com diria el Sergio. La noció del temps ha caigut en un pou sense fons des de fa ja uns dies i escoltem atentament, amb por de perdre algun detall, les seves enriquidores històries.
Moments vora el mar.
Sant Petersburg – Florida
Sant Petersburg – Florida
Sant Petersburg – Florida
Sant Petersburg – Florida
Sant Petersburg – Florida
Exquisida degustació caribenya!
Gracias Sergio, Nelly y Andrés.
Me alegra mucho que os halla gustado Sant Pete, ya sabes que alli tenéis vuestra casa (como si fuese mia jajaja ). Nos hacéis vivir con vosotros esta aventura tan chula crónica tras crónica, has nos veremos cuando vuelvas.
Las cosas k se hacen para formar parte de un blog como este!!
Andres! Que bueno ver-te por aquí! Como era de imaginar, en Sant Pete nos sentimos como en casa y fueron unos días estupendos al lado de los tuyos! Hubiera sido genial veros por allí a ti y a Nereida. Aún y así, ya formáis parte del blog eh?! 😉
Un abrazo muy fuerte y os decimos hasta pronto!