Era un dia de juny del 2013 quan vam arribar per primera vegada a Montreal. Feia un dia d’estiu tan calorós que ens era impossible imaginar la ciutat a quaranta graus sota zero i colgada de neu. Aleshores, vam acabar acollits a casa del Sylvio i la Patricia que durant uns dies ens van fer d’àngels de la guarda. En un d’aquells dies, van decidir enfundar-nos amb l’equipatge dels seus fills i ens van dur a descobrir Montreal amb bicicleta. El sol era abrasador, el casc antic arrebossava de turistes i la cua de gent que esperava davant d’un petit local indicava que, fos el que fos el que servissin allà, allò tenia fama. La Poutine seria el primer plat típic que provaríem. Avui, quatre anys més tard i després d’un any vivint aquí, us portem a fer un tour gastronòmic per la ciutat. A continuació, 7 coses que heu de tastar si veniu a Montreal.

1.- La Poutine

Plat típic per excel·lència. El que els montrealesos defensen com el “plat únic montrealés”. Elaborat a base de patates fregides, formatge fresc –sovint utilitzen Cheddar poc curat– i salsa de carn. Per mantenir la textura de les patates, el formatge s’afegeix tan bon punt estan fetes i ho recobreixen amb la salsa calenta. La diversitat de les salses és molt amplia però les carns principals amb les quines les elaboren acostumen a ser de porc, bou, conill i llagosta.

La Poutine té tal protagonisme a la gastronomia local que fins i tot les grans cadenes com McDonald’s, KFC o Burger King l’inclouen en els seus menús. A menys que no sigueu uns grans amants de les patates fregides, us recomanem compartir. No tant per la quantitat sinó perquè el plat en sí són únicament les patates i pot resultar una mica feixuc d’acabar.

Cheese, cheese and more cheese!

“La Banquise”, un dels top 10 llocs on provar la famosa Poutine.

2.- Carn fumada

Com la Poutine, la carn fumada la serveixen a molts locals de Montreal però si voleu provar la millor de la ciutat heu d’anar a Schwartz’s. El local està situat al antic carrer jueu –al bulevard Saint Laurent– i opera des del 1928. Visualment, el lloc no té res d’especial però sí que ha sabut mantenir una certa autenticitat. La carnisseria hebrea, de lones a ratlles que ombregen aparadors on es pot veure la carn marinar, és un diminut local de parets estretes i taules apilonades on els clients comparteixen taula i es disposen en fila a la barra. L’interior està arrebossat de portades de diaris, articles i fotografies amb blanc i negre on s’hi poden trobar cares i noms com el d’Angelina Jolie, Jerry O’Connell o Celine Dion –de fet va ser el seu home el quin va adquirir el negoci cinc anys enrere–.

El plat? Un Sandwich de carn fumada per llepar-se els dits! Dues llesques de pa rodó sucat amb mostassa i un feix de carn laminada entre llesca i llesca. No vam aconseguir treure-li el nom de les espècies amb les quines aconsegueixen donar-li aquesta textura tan suau que es fon al paladar però el que sí que ens va explicar el cambrer és que es tracta de pit de vaca. Marinen la carn durant 10 dies, després la fumen durant 10 hores i finalment la passen al vapor durant altres 8 hores. El resultat, suculent!

Un xic d’història: el plat va ser importat pels immigrants jueus provinents d’Europa de l’Est durant els anys 1890-1900. L’origen però és Romanès. Amb les invasions turques, la recepta va acabar per introduir-se a les comunitats jueves de Romania que més tard arribarien al continent americà.

El sandwich ve acompanyat de patates fregides i cogrombret envinagrat.

“Schwart’s”, aquest és el local hebreu però, tot i les cues, l’espera val la pena!

3.- La Tourtière

Un tipus de pastís de carn generalment farcit a base de porc, cérvol o vaca. La tourtière està feta amb una massa de pa recoberta de carn picada que sovint ve barrejada amb trossos de patata, ceba i àpid. És un plat més aviat hivernal que es troba sovint a les taules per Nadal i Any Nou però que també es ven durant l’any en molts mercats i fins i tot supermercats. Si us perdeu pel Mercat Atwater en trobareu de molt bones!

4.- Brunch, “vas-t’on bruncher?!”

El brunch –una fusió dels termes Breakfast i Lunch– no és un plat sinó més aviat una costum. Els diumenges la gent acostuma a fer un esmorzar-dinar. Des dels restaurants fins als locals més petits, tots estan sempre replets de gent. El brunch en sí és el plat típic americà que hem vist sovint a les pel·lícules; ous ferrats, bacon, hot dogs, patates fregides i totes les calories que us pugueu imaginar. La varietat del plat és amplíssima, des de fruita, pancakes, crepes farcides de xarop fins a french toasts sucades de mantega, mongetes estofades i amanides.

5.- Bagels, un pa originari de Polònia

Una rosca elaborada amb farina de blat originària de Polònia. La història diu que fins i tot hi havia un reglament que deia que s’havia d’oferir com a regal a una dona embarassada. Més tard, entre el segle XVI i XVII el bagel va acabar esdevenint un producte bàsic de la dieta polonesa fins que es va popularitzar dins la comunitat jueva. Posteriorment, durant la gran emigració cap América del Nord, el bagel es va acabar estenent en aquestes terres i particularment aquí a Montreal.

Sovint es troba als brunchs, als esmorzars oferts en hotels o fins i tot a cafeteries i supermercats. S’acostumen a sucar amb formatge fresc i salmó fumat però això ja queda al gust del consumidor. Els millors però són els calentets que surten directament del forn! Si us trobeu al barri jueu, al Mile End, trobareu diversos forns de llenya on només fan que elaborar aquest pa que amb la seva olor a farina i cereals perfumen els carrers del nord de la ciutat. Si aneu al forn St-Viateur, no només veureu com preparen la massa sinó també els bagels tan a prop que no sabreu quin triar!

6.- Cua de castor

No, no és una cua de castor! És una delícia de postres per als més gormands. La Queue de Castor, tot i que és més pròpia de la ciutat de Quebec, també es troba a Montreal i és una coca que, tot i que li manca una mica la forma de cua de castor, està boníssima. Són coques petites per a una persona quina massa sofregeixen i al damunt la condimenten al gust del client. Des de Nutella amb plàtan fins a versions més “light” de llimona i canella.

De fet, la Queue de Castor és una cadena quebequesa i no coneixem cap més altra marca que en faci. Si us perdeu pel port trobareu ràpidament la botiga per les seves característiques lletres blanques i vermelles però sobretot per la seva olor a dolç!

7.- El xarop d’auró

No podíem tancar aquest capítol sense mencionar el xarop d’auró. Un producte d’identitat nacional però sobretot de l’est canadenc. L’auró és part de la cultura del país i en temps de sucres no hi ha restaurant que no ofereixi plats elaborats amb aquest xarop màgic i natural.

L’època de recol·lecció comença a mitjans de març i s’allarga fins a finals d’abril. Amb l’arribada de la primavera, el midó retingut a les arrels dels aurons des de la passada tardor, es veu alliberat pel desgel i es transforma en una colònia de sucres que donen l’energia suficient per dinamitzar un any més el metabolisme de l’arbre. Aquesta transformació atreu l’aigua de la terra i són les arrels que s’ocupen de distribuir-la sota l’escorça. Per recuperar-la i fer-ne xarop, es fan unes petites perforacions al tronc de l’arbre des de les quines s’extreu la substància que després es porta a bullició per transformar-la així amb xarop.

Si veniu en època de collita, no hi ha lloc més autèntic que anar a una Érablière –una plantació d’aurons–. A més d’aprendre més sobre aquests arbres quina fulla és la protagonista de la bandera de Canadà, podreu degustar en una casa rural tots els plats típics que s’elaboren amb aquest producte. Entre d’altres, la famosa piruleta d’auró que fareu vosaltres mateixos i que consisteix en vessar una tira de xarop sobre un com farcit de neu, deixar-la reposar a penes un minut i després, quan la seva textura esdevé caramel·litzada, s’enrosca amb un palet i està llesta per llepar!

Mare i fill fent de llaminers. Records de la seva visita la primavera passada.

Érabliére Charbonneau, una plantació d’aurons al sud-est de Montreal.