Allà on la frontera de Colorado sembla tornar-se a apropar a l’oest del país, les muntanyes de pedra van perdent alçada i retrobem la planúria. La terra sembla obrir-se de nou sota els nostres peus i sobre les esplanades s’estenen arbustos i pins que cobreixen de verd el canyó. No som els primers a arribar. Els indis anasazi han passat per aquí segles enrere. Ara ja no queda ànima dels ancestres que un dia van habitar aquestes inhòspites terres. Baixem la mirada dins del canyó i les veus que ens arriben a través del vent són les dels murs de construccions enclavades en la roca i en el temps.
Sota el canyó, s’entreveuen finestres de roca i coves. L’esquelet dels habitatges d’una altra era segueixen enclavades allà, mirant al precipici. Amb la mirada busquem un camí que ens porti cap a elles però només veiem el buit i una filera de roques preparades per lliscar metres avall. Després d’uns minuts cercant camins perduts en el temps, tornem a enclavar la mirada als amagatalls que oculta el canyó. Som incapaços de realitzar que l’home hagués sobreviscut vuit segles (des de 550 d.c. a 1.300 d.c.) en un indret com aquest. Les cases formen una mena de torres que s’alcen fins atrapar la roca i cobreixen les coves amb parets de color pastel. Sobre els murs es dibuixen petits forats quadriculats. No són finestres… són portes. De fet, no veiem cap porta tal i com avui la coneixem. Els rectangles que perforen la paret estan construïts amb alçada per evitar possibles inundacions i prevenir animals atrets per l’olor de les calderes. A fora, davant les llars, queda un espai on es dibuixen cercles de roca sobre el sòl. Es tracta d’habitacions destinades a les cerimònies i a la meditació (kives). El conjunt és el reflex d’un passat encara viu davant les nostres retines.
A mesura que passen els minuts, anem descobrint entre les parets del canyó més restes d’un ahir. Algunes llars semblen aixafades pel reduït espai de les coves i altres semblen antics palaus. Però, de fet, totes són la petjada d’un passat que ara parla desde les profunditats del canyó.
Mesa Verde National Park – Colorado
Mesa Verde National Park – Colorado
Mesa Verde National Park – Colorado
Mesa Verde National Park – Colorado
Mesa Verde National Park – Colorado
Mesa Verde National Park – Colorado
Mesa Verde National Park – Colorado
Ara m'ha vingut al cap! Com és que a les vostres fotos no surt mai cap altre visitant???? Es q sempre podeu gaudir d'aquestes meravelles vosaltres sols?? :p Quina sort!!
Ptooons!!
Oooo! Bona pregunta! Doncs veuràs, quan planifiquem anar a un lloc avisem a la NSA perquè desallotji la zona per nosaltres sols. És la única forma de passar desapercebuts! Jajaja
Val… aquesta és la versió bona: la veritat és que aquesta epoca de l'any no hi ha a penes turistes i sovint tenim la sort de disfrutar solets d'aquests paratges. És clar, que a vegades també passem minuts esperant a que el paisatge quedi buit de gent per aconseguir la foto que volem. I tot plegat, doncs ens dóna una sensació de soledat davant de la foto que acaba per deixar-nos bells records.
Et voilà! Què et sembla?
Petunets!
jijijiji no esperava menys de vosaltres!!! ja tenia la sensació de que per aquelles terres no hi havia gent!!
Bueno parella no es canseu?
ens esteu posan les dents de punta, que disfruteu molt..
Us desitgem un BON NADAL I un FELIÇ ANY NOU 2014.
Encara que estigueu tant lluny.
una forta abraçada.
Molt bones Antoni i Loli!
Doncs no, no ens cansem i sempre tenim ganes de més! Tot i que cada dia ens anem atansant a la fi d'aquesta aventura, seguirem gaudint al màxim!
Des d'aquí també us desitgem unes molt bones festes i un pròsper any nou 2014!
Una abraçada!